“Vés amb compte amb el teu fill perquè l’estan escaldant”

Aquesta va ser la frase amb la qual es va haver de topar una mare, a través d’una trucada anònima, per acabar descobrint que el seu fill era víctima de l’assetjament escolar des de feia més de 4 anys.
Quatre anys en què un adolescent es va veure vexat i maltractat físicament i psicològicament, quatre anys que els pares van trigar a adonar-se’n i en reaccionar davant la situació, tot i que el pare és mestre. És per aquest motiu que no ens hem de culpabilitzar per la ignorància de la situació, o per la falta de coneixements, però sí que hem de remondre alerta.
Davant d’aquestes situacions, com a pares, hem de tenir ben presents quins poden ser els símptomes de què els nostres nanos estan patint assetjament escolar, i no hem de subestimar, confondre ni atribuir certs comportaments “estranys” o “diferents d’anteriorment” a l’etapa a la qual es troben: l’adolescència.
Tot i que no és senzill definir què és l’assetjament escolar, sempre es donen aquestes quatre condicions segons el psicòleg Daniel Olweus:
– L’assetjament escolar se sol produir sense cap mena de provocació per part de la víctima.
– Es produeix de forma repetida
– És agressiu i intencionadament perjudicial
– Es produeix en una relació en què hi ha un desequilibri de poder.
Com a pares és el nostre deure protegir i tenir cura dels nostres nanos, i hem de romandre sempre ben alerta i a signes com:
– Trastorns de son, per exemple, somnis de por
– Baix rendiment escolar, o canvi brusc en el rendiment
– Diu moltes mentides
– Té ferides pel cos
– Si sovint arriba a casa amb la roba estirada o trencada
– Comenta que li roben les coses o si cada dia diu que perd les seves pertinences.
– No parla gaire a casa ni es veu amb els seus amics.
– Està moltes hores a casa sol
– Evita sortir de casa sol i no vol fer algun trajecte, per exemple, el trajecte de casa a l’escola
– Manifesta angoixa
– Te molts canvis d’humor
– No vol anar a l’escola ni a les activitats extraescolars
– Canvis d’hàbits a l’hora de menjar o dormir
– Li costa concentrar-se
– Trastorns en l’alimentació
Aquests símptomes, de forma aïllada, sí que poden ser deguts a canvis propis de l’adolescència, però hem de remondre atents a l’aparició de diferents d’aquests símptomes alhora, a la brusquedat i a la seva persistència.
Per altra banda, cal destacar la passivitat del centre davant d’aquesta situació, ja que l’alumne portava escolaritzat al mateix centre deu anys, i el seu canvi d’actitud i de qualificacions va ser més que notable.

En aquest aspecte, per desgràcia, trobem centres i docents molt implicats, responsables i conseqüents; però també trobem tot el contrari.
Cal destacar que el centre té una responsabilitat legal civil sobre el benestar dels nostres infants, i que compten amb els coneixements suficients per a poder detectar aquests casos. Moltes vegades, adopten erròniament el comportament de “tapar” la situació, o menysprear el risc o les conseqüències per no crear alarma social, i les conseqüències acaben sent nefastes per a l’infant, i molt negatives pel centre.
Maria Teresa Cap, advocada de la família, una gran similitud amb la violència masclista, i remarca que “La necessitat de conscienciació sobre aquest problema encara és molt gran”.
I és cert, és un tema candent, i cada cop ens som més conscients, però encara ens queda un llarg camí a recòrrer.

A Actitud positiva ja hem començat a caminar en aquesta direcció amb els nostres cursos per a docents, els nostres tallers per a infants i la nostra App de detecció i prevenció de l’assetjament escolar.

Seguim caminant, per què junts, podem fer-ho realitat!

Laura, mestra i presidenta de l’associació

http://cat.elpais.com/cat/2017/04/27/espana/1493303379_579589.html

Email this to someonePrint this pageShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn